accions

 · abellir / apetir / venir de gust  v. intr. [LC] Venir de grat, despertar un desig o apetit, produir una temptació

abellir  ètim: format damunt bell     

extensió:  Cat. oc.: tortosí, valencià

apetir  ètim: del llatí appetĕre

extensió:  Cat. oc.: nord-occidental

                  Cat. or.: general

venir de gust  formació infinitiu + sintagma preposicional

extensió:  Cat. or.: general

​

 · agafar / agarrar  v. tr. [LC] Pendre amb la mà o amb altre membre o instrument.

agafar    ètim: probablement format damunt de gafa, procedent d'una raïl germànica *gaff-

extensió:  Cat. oc.: nord-occidental, tortosí

                  Cat. or.: general

agarrar  ètim: format damunt garra     

extensió:  Cat. oc.: tortosí, valencià

                  Cat. or.: central (punts del tarragoní i del nord del central)

​

 · amanir / preparar  v. tr. [LC] Posar (alguna cosa) en estat d’ésser usada, aplicada, d’acomplir la seua destinació.

amanir  ètim: del gòtic manvjan, 'preparar'. Forma originàriament estesa en tot el domini lingüístic que en alguns parlars ha sigut substituïda per preparar. 

extensió:  Cat. oc.: tortosí

preparar  ètim: pres del llatí praeparare

extensió:  Cat. oc.: general

                  Cat. or.: general

​

 · banyar / mullar / xopar v. tr. i intr. pron. [LC] L’aigua o altre líquid, cobrir la superfície, penetrar els porus (d’alguna cosa).

banyar  ètim: del llatí balnĕare

extensió:  Cat. oc.: tortosí, valencià

                  Cat. or.: balear

mullar  ètim: del llatí mŏllĭare, 'reblanir, fer moll'

extensió:  Cat. oc.: nord-occidental, valencià

                  Cat. or.: alguerès, central, rossellonès

xopar  ètim: segons Coromines (RFH, vi, 225), del llatí vg. *ex-suppare, derivat de suppa, ‘sopa’; també podria ser una formació onomatopeica damunt el soroll xop d'una cosa en mullar-se o remoure's dins un líquid.

extensió:  Cat. oc.: tortosí

​

 · berenar / desdejunar / esmorzar   v. intr. [HO] [LC] Menjar el matí per primera vegada en el dia.

berenar  ètim: derivat de berena

extensió:  Cat. or.: balear (mallorquí, menorquí)

desdejunar  ètim: del llatí ieiūnare

extensió:  Cat. oc.: valencià

esmorzar  ètim: del llatí vulgar *admordiare

extensió:  Cat. oc.: nord-occidental, tortosí

                  Cat. or.: alguerès, balear (eivissenc i formenterenc), central, rossellonès

​

 · berenar / espertinar / fer sa bereneta   v. intr. [HO] [LC] Menjada que es fa a mitja tarda, entre el dinar i el sopar.

berenar  ètim: derivat de berena

extensió:  Cat. oc.: tortosí, valencià

                  Cat. or.: central, balear (eivissenc, formenterenc i mallorquí)

espertinar  ètim: derivat d'espertina

extensió:  Cat. or.: rossellonès

fer sa bereneta  ètim: derivat de berena

extensió:  Cat. or.: balear (menorquí)

​

 · escurar / fer l'esterju / rentar els plats   v. tr. [LC] Netejar amb fregall els plats, escudelles i altres recipients utilitzats per a cuinar i menjar.

escurar  ètim: del llatí *ex-cūrare, 'netejar', compost de cūrare 'tenir cura, esment'

extensió:  Cat. oc.: tortosí, valencià

                  Cat. or.: balear

fer l'esterju   ètim: derivat d'esterjus, del logudorès isterzu

extensió:  Cat. or.: alguerès

rentar els plats   ètim: del llatí recĕntāre, derivat de recĕnte, ‘nou, fresc’

extensió:  Cat. oc.: nord-occidental

                  Cat. or.: alguerès, central, rossellonès

​

 · netejar / torcar  v. tr. [LC] Rentar amb un drap, paper, etc., sobretot per llevar d'una superfície alguna matèria pastosa, enganxosa. 

torcar  ètim: del verb llatí *torcare

extensió:  Cat. oc.: tortosí, valencià  

                  Cat. or.: alguerès, balear

netejar  ètim: del llatí vulgar *nitĭdiāre, derivat de nĭtĭdus 'net'

extensió:  Cat. oc.: nord-occidental

                  Cat. or.: central, rossellonès

​

 · traure / treure  v. tr. [LC] Que expressa com a significat general la idea de ‘portar o fer passar de dins a fora’. Amb matisació dels seus significats.

traure  ètim: del llatí trahĕre, 'arrossegar', 'estirar'

extensió:  Cat. oc.: tortosí, valencià

treure  ètim: del llatí trahĕre, 'arrossegar', 'estirar'

extensió:  Cat. oc.: nord-occidental

                  Cat. or.: central

​

 · xucar / xuclar / xuplar / xuxar  v. tr. [LC] Atraure per aspiració a dins la boca el contingut d'una cosa, especialment un líquid.

xucar  variant de xuclar

extensió:  Cat. or.: rossellonès

xuclar  onomatopeia del soroll que es fa en atraure un líquid per aspiració

extensió:  Cat. oc.: nord-occidental, tortosí

                  Cat. or.: balear, central

xuplar  variant de xuclar

extensió:  Cat. oc.: tortosí, valencià

xuxar  variant de xuclar

extensió:  Cat. or.: alguerès

​

​

   aliments

 · aglà / andel / bellota / gla  [BOS] [LC] Fruit de l'alzina, del roure i de totes les altres plantes del    gènere Quercus, sec, indehiscent i monosperm, proveït d'una cúpula en forma de didal.   

aglà  ètim: del llatí glande, derivat de 'gla', amb aglutinació de la 'a' de l'article femení 'la' (la gla > l'aglà)

extensió:  Cat. oc.: nord-occidental

                  Cat. or.: general

andel  Cat. or.: alguerès

bellota  ètim: de l'àrab bällûta

extensió:  Cat. oc.: tortosí, ribagorçà, valencià

gla  ètim: del llatí glans

extensió:  Cat. oc.: nord-occidental

                  Cat. or.: general

​

 · alberge / bresquilla / melicotó / mullarero / préssec    m. [AGA] [BOS] [LC] Fruit comestible del presseguer, globós i lleugerament solcat per un costat, de pela poc o molt vellutada, de coloració entre el groc i el vermellós, carn sucosa, de color semblant, i pinyol irregularment solcat.

alberge  ètim: de l'àrab vulgar bérceq > bérgeq

extensió: Cat. oc.: nord-occidental, tortosí

                 Cat. or.: balear (eivissenc i formenterenc)

bresquilla ètim: derivat de bresca, per sa dolçor

extensió:   Cat. oc.: valencià

melicotó  ètim: del llatí malum cotonium 'fruita de cotó'

extensió:   Cat. oc.: tortosí, valencià

                   Cat. or.: balear (mallorquí i menorquí)

mullarero  extensió:   Cat. oc.: nord-occidental (la Franja)

préssec  ètim: del llatí persicum, abreviatura de persicum malum 'fruita de Pèrsia'

extensió:  Cat. oc.: nord-occidental, tortosí 

                  Cat. or.: alguerès, central, rossellonès

​

 · amanida / ensalada  f. [LC] Plat d'enciam, tomàquet, ceba i altres verdures crues amanides amb oli, sal, vinagre, etc.

amanida  ètim: derivat del verb amanir

extensió:  Cat. oc.: nord-occidental

                   Cat. or.: balear, central, rossellonès

ensalada  ètim: que porta sal, amb sal

extensió:  Cat. oc.: tortosí, valencià

                   Cat. or.: alguerès (per influència de l'italià insalata)

​

 · ametla / ametlla  f. [AGA] [BOS] Fruit de l’ametler i especialment la seua llavor comestible, que, coberta d’una pell de color torrat, es troba a l’interior de la clofolla dura.

ametla  ètim: del llatí vulgar amigdula, procedent d'amygdala, pres del grec αμυγδαλή

extensió:  Cat. oc.: tortosí, valencià

                  Cat. or.: alguerès, balear

ametlla   Cat. oc.: nord-occidental

                  Cat. or.: central, rossellonès

​

 · bajoca / judia (fresca) / mongeta  f. [AGA] [LC] Fruit en llegum i llavor de la mongetera.

bajoca  ètim: del llatí vulgar *bajoccus

extensió:  Cat. oc.: general

                  Cat. or.: balear

judia (fresca)  Cat. or.: alguerès

mongeta  ètim: derivat de monjo

extensió:  Cat. or.: general

​

 · bastonaga / carota / carlota / pastanaga / pastenaga / safanòria / safranòria  f. [LC] [AGA] [BOS] Herba de la família de les umbel·líferes, erecta, de fulles repetidament dividides en segments estrets, flors blanques en umbel·la, voltada de bràctees dividides en lacínies linears, sovint amb una flor central vermella o negra, i fruit cobert d’agullons, conreada per la seua raïl gruixuda de color de carabassa (Daucus carota ssp. sativus).

bastonaga

extensió:  Cat. or.: alguerès

carota / carlota  ètim: de la planta Daucus carota

extensió:  Cat. oc.: tortosí, valencià

                  Cat. or.: septentrional

pastanaga / pastenaga  ètim: del llatí pastinaca

extensió:  Cat. oc.: nord-occidental, tortosí, valencià

                  Cat. or.: balear, central, rossellonès

safanòria  ètim: de l'àrab vulgar safunâriya

extensió:  Cat. oc.: tortosí, valencià

safranòria  exensió:  Cat. oc.: tortosí

​

·blat de les Índies / blat d'Índia / blat de moro / dacsa / froment d'Índia / moresc / panís

[AGA] [BOS] Planta anual de la família de les gramínies, de gran port, monoica, de tiges massisses, conreada pels seus grans, sovint grocs o vermellosos, agrupats en panotxes que neixen a l’axil·la d’una fulla, i també com a planta farratgera.

blat de les Índies  ètim: blat del cèltic

extensió:  Cat. or.: balear (mallorquí, menorquí)

blat d'Índia extensió:  Cat. or.: rossellonès

blat de moro   ètim: del llatí maurus

extensió:  Cat. oc.: nord-occidental (pallarès, ribagorça)

                  Cat. or.: central

dacsa   ètim: de l'andalusí Galás (símbol àrab) 'espècie de panís'

extensió:  Cat. oc.: valencià

                  Cat. or.: balear (eivissenc i formenterenc)

froment d'Índia   ètim: compost de 'forment', del llatí frumentum 'blat'

extensió:  Cat. or.: alguerès

moresc   ètim: derivat del llatí maurus 'habitant de Mauritània'

extensió:  Cat. or.: central (tarragoní)

panís   ètim: del llatí tardà panicium, derivat del sinònim llatí clàssic panicum 'panís'

extensió:  Cat. oc.: nord-occidental, tortosí

​

 · brescat / brossat / brull / mató / recuit / recuita  [HO] [LC] Massa blanca i mantegosa que resulta de la coagulació de la part caseosa de la llet.

brescat ètim: de 'bresca' (ple d'ulls o cavitats)

extensió:  Cat. or.: septentrional

brossat  ètim: derivat de brossa, en el sentit de partícules

extensió:  Cat. oc.: tortosí

brull  ètim: probablement de brollar, d'origen incert, segurament del llatí vulgar gàl·lic brogilos (clos de plantes), derivat del cèltic, aplicat en català a líquids per influx de 'borbollar', 'bombolla', 'bullir'

extensió:  Cat. oc.: tortosí, valencià

mató  ètim: massa espessa compacta comparable amb el significat de matta 'mata'

extensió:  Cat. oc.: nord-occidental

                  Cat. or.: central, balear 

recuit   ètim: derivat de 'cuit'

extensió:  Cat. or.: septentrional, rossellonès

recuita  ètim: derivat de 'cuit'

extensió: alguerès

​

 · brinyol / bunyol   m. Massa de forma arredonida, feta de pasta de farina ben batuda a la qual es poden
incorporar altres ingredients, es frig amb oli o sagí.

bunyol  ètim: segons Wartburg FEW i Meyer-Lübke REW 1396, derivat del gàl·lic *būnia 'caluix', 'bony'. Segons Corominas DECast, i, 544, bunyol és derivat de bony

extensió: general (excepte l'alguerès)

brinyol  ètim: variant de bunyol

extensió:  Cat. or.: alguerès

​

 · carabassa / carbassa  f. [AGA] [BOS] [LC] Fruit en pepònide de la carabassera, molt divers segons les races, que s’usa en l’alimentació de les persones i en la del bestiar.

carabassa  ètim: d'origen preromà carapaccia 'cobertes vegetals, tèxtils o animals, a manera de closca'

extensió:  Cat. oc.: nord-occidental, tortosí, valencià

                  Cat. or.: alguerès, balear, rossellonès, septentrional, tarragoní

carbassa  extensió:  Cat. oc.: nord-occidental (pallarès, ribagorçà), tortosí

                                     Cat. or.: central

​

 · cent fulles / endívia / escarola  f. [AGA] [BOS] Planta hortícola de la família de les compostes, de fulles imbricades i apinyades, de color blanquinós, conreada en caves (Cichorium endivia).

cent fulles   extensió:  Cat. or.: alguerès

endívia  ètim: del grec medieval ἔνδιβα, variació del llatí intibus o de l'àrab antûbiya

extensió:  Cat. oc.: tortosí, valencià

                  Cat. or.: balear (mallorquí, eivissenc i formenterenc)

escarola  ètim: del llatí tardà ēscariola 'mengívol, comestible'

extensió:  Cat. oc.: nord-occidental, tortosí, valencià

                  Cat. or.: balear (menorquí), central, rossellonès

​

 · creïlla / pataca / patana / patata / poma de terra / quereïlla / trufa / trumfa / trumfo 

[AGA] [BOS] [LC] Tubercle comestible de la patatera, globós, ovoide o allargat, i sovint bonyegut, de pela grogosa, bruna o rogenca i carn blanca o groguenca, ric en fècula.

creïlla / quereïlla  ètim: del castellà criadilla, 'tubercle', derivat de criar

extensió:  Cat. oc.: valencià

pataca  ètim: del castellà patata

extensió:  Cat. oc.: tortosí, valencià

                  Cat. or.: tarragoní

patana   extensió:  Cat. or.: rossellonès

patata  extensió:  Cat. oc.: nord-occidental

                                 Cat. or.: balear, central 

poma de terra  ètim del llatí poma 'fruita'

extensió:  Cat. or.: alguerès

trufa  ètim: derivat del llatí tuber, a través del llatí vulgar *tufara

extensió:  Cat. or.: rossellonès

trumfa  extensió:  Cat. oc.: nord-occidental

                                  Cat. or.: central, septentrional

trumfo  extensió:  Cat. or.: septentrional

​

 · enciam / encisam / lletuga    [LC] [AGA] [BOS] Planta d’hort de la família de les compostes, de fulles grosses i blanes i capítols de flors grogues ligulades, de la qual es cultiven diverses varietats (Lactuca sativa).

enciam  ètim: del llatí vulgar *incisamen 'conjunt de tallets, de coses tallades', provinent del llatí incisum

extensió:  Cat. oc.: nord-occidental, tortosí

                  Cat. or.: balear, central, rossellonès

encisam  extensió:  Cat. oc.: tortosí, valencià

lletuga  ètim: del llatí lactuca 'que té llet, que fa llet'

extensió:  Cat. oc.: tortosí, valencià

                  Cat. or.: alguerès

​

 · farigola / frigola / herba de pastor / tim / timó / timoncell / timonet / tomello /
tremoncell  f. [BOS] [HO] [LC] Planta de la família de les labiades, espècie Thymus vulgaris. És un arbust molt aromàtic, de tronc tortuós i molt ramificat, fulles oblongo-lanceolades o linears, i flors rosades o blanquinoses; és planta cercada per a aromatitzar el menjar i la roba.

farigola / frigola  ètim: incert. S'ha proposat l'ètim fericŭla, ‘salvatge, planta silvestre’

extensió:  general

herba de pastor  extensió:  Cat. or.: septentrional

timó  extensió:  Cat. oc.: tortosí, valencià

tim  extensió:  Cat. or.: alguerès

timoncell  extensió:  Cat. oc.: tortosí

timonet  extensió:  Cat. oc.: nord-occidental (pallarès i ribagorçà), tortosí, valencià

tomello  ètim: potser pres i adaptat del castellà tomillo, però és més probable que siga una forma antiga procedent dels mossàrabs valencians i paral·lela a la forma castellana.

extensió:  Cat. oc.: valencià

tremoncell  extensió:  Cat. oc.: nord-occidental (pallarès i ribagorçà)

​

 · fesol / judia seca / mongeta  [AGA] [BOS] [LC] Fruit en llegum i llavor de la mongetera.

fesol  ètim: del llatí făsĕŏlus, pres del grec φασηλς

extensió:  Cat. oc.: general

                  Cat. or.: balear, rossellonès, septentrional, tarragoní

judia seca   extensió:  Cat. or.: alguerès

mongeta  ètim: derivat de monjo

extensió:  Cat. oc.: nord-occidental

                  Cat. or.: balear, central

​

 · fraga / fraula / maduixa  f. [AGA] [BOS]  Fruit de la Fragaria vesca, de color vermell, que es menja com a darreria molt agradable.

fraga  ètim: del llatí fraga

extensió: Cat. oc.: nord-occidental (pallarès)

                 Car. or.: central de transició septentrional

fraula  ètim: del llatí *fragŭla, dim. de fraga

extensió:  Cat. oc.: valencià

                  Cat. or.: alguerès, balear

maduixa  ètim: potser del gàl·lic *majoba

extensió:  Cat. oc.: nord-occidental, tortosí

                  Cat. or.: central, rossellonès

​

 · llentia / llentilla   f. [AGA] [BOS] [LC] Llegum de la planta Lens esculenta, de forma redonenca i aplanada.

llentia  ètim: del llatí lenticula

extensió:  Cat. or.: general

llentilla  extensió:  Cat. oc.: general

  

 · llima / llimó / llimona   f. [AGA] [BOS] Fruit de la llimera, ovoide, semblant a una taronja menuda, de pela verda groguenca i de polpa àcida, flairosa i molt sucosa, emprat sobretot per a begudes i com a aromatitzant.

llima  ètim: de l'àrab lîma

extensió:  Cat. oc.: tortosí, valencià

llimó  ètim: del persa limu

extensió:  Cat. oc.: tortosí, valencià

                  Cat. or.: alguerès

llimona  ètim: de l'àrab läimûna

extensió:  Cat. oc.: nord-occidental, tortosí

                  Cat. or.: balear, central, rossellonès

​

 · maçana / mançana / poma   f. [LC] [BOS] [AGA] Fruit de l'arbre Pirus malus, de forma esferoidal, més o menys redonenca, de color variable entre verd, groc i vermell, i d'una grossària que oscil·la entre tres i deu centímetres de diàmetre.

maçana  ètim: del llatí mala mattiana 'nom d'una espècie de maçanes, anomenada així en memòria de Caius Matius, tractadista d'agricultura que visqué en el segle I a.C.

extensió:  Cat. oc.: tortosí

mançana  extensió:  Cat. oc.: nord-occidental, tortosí, valencià

poma  ètim: del llatí poma 'fruits d'arbre'

extensió:  Cat. oc.: tortosí, valencià

                  Cat. or.: alguerès, central, rossellonès, balear

​

 · meló d'aigua / meló d'Alger / meló de moro / síndria  [LC] [AGA] [BOS] Fruit comestible de la Cucumis citrullus, gros, normalment globós, de corfa dura, verda i llisa, de vegades jaspiada, polpa vermella o rosada, més rarament blanca, sucosa, amb nombroses llavors típicament negres.

meló d'aigua  extensió:  Cat. oc.: tortosí 

meló d'Alger  ètim: del llatí tardà melo, abreujament del grec μηλoπεπoν 'espècie de meló'

extensió:  Cat. oc.: valencià

meló de moro  extensió:  Cat. oc.: nord-occidental, tortosí

síndria  ètim: de l'àrab batîha sindîia 'albudeca o meló del país de Sind, a l'Índia', en àrab vulgar síndia

 extensió:  Cat. oc.: nord-occidental, tortosí

                   Cat. or.: general

​

 · pebre / pebrera / pebrina / pebrot  / pimentó / prebre / primentó  [AGA] [BOS] [LC] Fruit de diferents plantes piperàcies orientals del gènere Piper, generalment de gust picant, que s'importava en l'edat mitjana i servia com a condiment i en aplicacions medicinals. 

pebre  ètim: del llatí piper  

extensió:  Cat. oc.: valencià

                  Cat. or.: balear (mallorquí, menorquí)

pebrera  extensió:  Cat. oc.: valencià

pebrina  extensió:  Català de transició occidental / oriental: Priorat

pebrot  extensió:  Cat. oc.: nord-occidental

                                 Cat. or.: central, rossellonès

pimentó  ètim: derivat del llatí pigmentum 'colorant'

 extensió:  Cat. oc.: valencià

prebe   ètim: del llatí piper, amb metàtesi de 'pebre' > 'prebe'

extensió:  Cat. or.: alguerès

primentó  ètim: derivat de 'pimentó' i 'prebe' > 'primentó'

extensió:  Cat. oc.: tortosí, valencià

​

 · pomata / tomaca / tomàquet / tomata / tomàtiga [AGA] [BOS] [LC] Fruit de la Solanum lycopersicum, de mida molt diversa, globós, ovoide o piriforme, sovint deprimit o lobat i solcat, de pela vermella, rosa o groguenca i amb les llavors immergides en una massa mucilaginosa.

pomata  extensió:  Cat. or.: alguerès

tomaca   ètim: de l'azteca tomatl

extensió:  Cat. oc.: tortosí, valencià

tomàquet  extensió:  Cat. or.: central

tomata  extensió:  Cat. oc.: nord-occidental, tortosí, valencià

                                  Cat. or.: rossellonès, septentrional

tomàtic  extensió:  Cat. or.: balear (menorquí)

tomàtiga  extensió:  Cat. or.: balear 

​

 · romaní / romanill / romer  m. [BOS] [LC] Mata de la família de les labiades, aromàtica, d fulles linears, coriàcies, amb els marges revoluts, tomentoses i blanques per sota, i flors generalment d’un blau clar amb taques més fosques, pròpia de les brolles mediterrànies, cultivada de vegades als jardins i emprada com a condiment (Rosmarinus officinalis).

romaní   ètim: del llatí rosmarīnu

extensió:  Cat. oc.: nord-occidental

                  Cat. or.: general

romanill  var. form. dial. de romaní

extensió:  Cat. or.: central (tarragoní)

romer  ètim: probablement de la forma del llatí *romarĭu, deformació de ros maris

extensió:  Cat. oc.: general

                   

 · xicolate / xocolata / xocolate   [LC] [HO] Substància alimentosa feta amb cacau i sucre mòlts, als quals s’afegeix ordinàriament canyella o vainilla.

xicolate   variant de xocolate

extensió:  Cat. or.: alguerès

xocolata  ètim: d'origen azteca, rebut a través del castellà chocolate 

extensió:  Cat. oc.: nord-occidental

                  Cat. or.: balear, central, rossellonès

xocolate  extensió:   Cat. oc.: tortosí, valencià

​

 · xufa / xufla   f. Tubercle dolç, gros com un cigronet, produït per una planta de l'espècie Cyperus esculentus i que es menja eixut o bé s'empra per a preparar orxata.

xufa  Var. form. de xufla

extensió:  Cat. oc.: general

xufla  ètim: origen incert. No és ben segur que tots els significats de xufla o xufa vinguen d'una mateixa paraula originària.

extensió:  Cat. or.: general