Teresa, Ulldecona
INGREDIENTS
• quilo de sucre
• 1/2 litre de llet
• 1/4 de litre d'oli
• 1/2 quilo de farina
• 1/4 de quilo de sucre per a
empolsar
• 3 ous
• 1 llima ratllada
• 2 sobres de gasificant de
rebosteria
EI cóc rapid és el cóc més típic de la nostra terra i segurament el més senzill de fer. Està més bo que set mels i endolceix molts moments: va bé tant per a sucar a la llet, com per a fer unes postres o fer un mosset llèpol a berenar… Ara veureu quina cosa més bona!
PREPARACIÓ
Barrejarem en un bol el sucre, els ous, la llet, l'oli i la llima ratllada i ho batrem bé. Tot seguit hi incorporarem la farina i ho mesclarem fins que quede una pasta fina i sense grúmols. Per acabar amb la pasta, hi afegirem el gasificant i ho remenarem bé durant uns 5 minuts més. Abocarem la pasta en una llanda amb vores altes amb paper per al forn i ho enfornarem a fom mitjà, preescalfat a 190 °C, durant uns 20-30 minuts. És molt important que no obrim el forn fins al final, ja que pot passar que el cóc no puge. Per saber si està cuit el punxarem amb una broqueta, si surt eixut, el cóc ja està cuit. Un cop desenfornem en calent, l'empolsarem amb sucre.
És un cóc molt neutre que va bé combinat amb el que més vos agrade. Podeu cobrir-lo de xocolate desfet, deixar-lo endurir i decorar-lo per a fer un pastís d'aniversari, afegir-li confitura... el que preferiu, com casa amb tot, li poseu el que poseu quedarà igual de bo!
Isidre, Flix
INGREDIENTS
• 1 got d'aigua
• 1/2 got d'oli d'oliva verge extra
• 15 g de llevat de forner
• Una culleradeta de sal
• Farina la que entre (600 grams)
• 10 tomates madures grosses
• 1 pimentó roig
• 1 pimentó verd
• 50 g de pinyons
• 100 g de tonyina
• Farina per empolsar
Per fer la pasta barrejarem en un bol els líquids i hi afegirem la sal i el llevat. Es pot escalfar una mica l'aigua i l'oli per estimular el rent. Quan ho tinguem ben mesclat, hi anirem incorporant farina fins que la puguem treballar. Llavors, la pastarem uns deu minuts sobre la taula lleugerament untada amb oli. Tot seguit, la deixarem reposar tapada amb un drap net i resguardada de l'aire uns 30 minuts perquè puga fermentar.
Mentrestant, fregirem en una paella amb oli no massa calent els pimentons tallats a tires. Quan s'hagen enrossit, hi afegirem les tomates triturades. Ho cuinarem uns 20 minuts a foc suau fins que l'aigua de les tomates s'haja evaporat i ho deixarem refredar. Estendrem la pasta sobre la llanda, untada prèviament amb una mica d'oli, fent-hi una vora una mica alta. Hi abocarem la tomata i repartirem la tonyina dessalada i els pinyons per damunt, L'empolsarem amb una miqueta de farina perquè qualle l'aigua de la tomata que queda en la superfície i la posarem al forn prèviament escalfat a 190ºC durant uns 40 minuts.
El cóc salat accepta qualsevol vegetal. Vos recomanem provar-lo de fer amb espinacs i panses, escalibada i olives o carabací, ceba i formatge, ja veureu que resulta molt bo i és una opció ideal per als entrants d'un bon dinar. Si aneu de convidats proveu a fer-lo i portar-lo, èxit assegurat!
Remei, Alcanar
INGREDIENTS
Un got d'aigua
• 1/2 got de farina
• Fulles tendres de borraina
• Sifó
• Mel
• Oli d'oliva
Les borraines (borago officinalis, adjectiu que acompanya totes les plantes sanadores) són una planta que creix de manera salvatge. Les seues tiges són llargues i espigades, fines, d’un color verd suau. Es pot reconèixer la planta per les vellositats que envolten les seves branques i fulles i, sobretot, per les floretes blaves, rosades i blanques que la formen en època de floració. Hem de triar les borraines tendres, amb les fulles verdes i intactes. A l'Aragó és molt popular l'olla ràpida amb borraines i pataques. A Itàlia i a França es considera una verdura de luxe i a casa nostra la preparem gairebé exclusivament la vespra de Nadal.
En primer lloc, netejarem bé les borraines i les deixarem en remulla de matí. Ans d'anar al sopar de Nadal les començarem a preparar. Mesclarem l’aigua i la farina fins aconseguir una massa per arrebossar les fulles de Borraina. Hi afegirem una mica de sifó perquè la textura de la pasta quede ben esponjosa. Una vegada tinguem la massa a punt començarem a rebossar les borraines. Les posarem en una paella d’oli ruent i les fregirem. En tindre-les al plat, els posarem per damunt tanta mel com vulguem, segons el nostre criteri i paladar.
Tot i que nosaltres només en consumim la fulla, va bé deixar una mica de tija, com si fos una cogueta, per a poder agafar la borraina des d'allí per a menjar-se-la sense omplir-se de mel.