top of page
espaguetis amb jócula
espaguets.png

Immaculada, l'Alguer

INGREDIENTS

• 350 grames d'espaguetis

• 7 hectos de jócula

• mig quiló de pomata fresca

• un grill d'all

• un poc de julivert

• pebre morisco

• oli extra verge d'oliva

• sal

carxofa.png
brinyols de carxofa

Izza, Sàsser

INGREDIENTS

• carxofes sardes

• ous

• pòllina

• llet

• oli per fregir

• sal fina

menjar blanc.png
menjar blanc

Joan Carles, l'Alguer

INGREDIENTS

• 1 litro i un quart de llet

(de vaca, de ovella o d'ametlles)

• escorja de llimó

• 100 grames de súcura

• 100 grames de midó

Si estau cansats de preparar sempre igual la pasta, aquesta pot ser una alternativa ben bona. Es tracta d'una recepta ràpida, fresca i molt mediterrània que de ben segur que funcionarà per a sorprendre els vostres comensals.


En primer lloc, posau la jócula a expurgar en aigua i sal per una mitja hora, i controlau que no n’hi sigui qualcuna plena de arena o de fang. Rentau-la a sota de l’aigua i posau-la al foc a dins d’una padella fins a quan no se obri. Deixau-ne una part amb l’escorja i una part sense. Esbullissau i espoligau la pomata i deixau-la desgotar un poc. En una padella gran posau l’oli, l’all espoligat i esquitxat, un bocinet de pebre morisco, i la pomata i deixau consumir per deu minuts. Després adjuniu la jócula, controlau com està de sal i deixau coure per altros dos minuts. Al mentres coieu los espaguets en aigua i sal i quan són cuits, colau’ls i adjuniu’ls a la banya amb la jócula. Amesclau bé, adjuniu un poc de julivert trinxat i serviu’ls calents. 

​

Hi podeu afegir les espècies que més us agradin, us recomanam l'orenga i l'alfàbrega.

​

Ja ens direu què us ha semblat!

Visitar el mercat de Sàsser és una experiència imperdible. És la capital del nord de l’illa (120.000 habitants), a 35 quilòmetres de l’Alguer, i els dissabtes hi ha el Coldiretti, un mercat de productes biològics promogut per la Confederació Nacional de cultivadors directe. Hi trobareu productors de fruita i verdura, carn i formatge. No totes les parades són biològiques o, com a mínim, només algunes poden anunciar-se com a tal, ja que la legislació és molt estricta i els agricultors han d’estar entre quatre i cinc anys sense llaurar la terra per desintoxicar-la del tot. La carxofa de l'Alguer és una varietat que acaba amb punxa i que es diu 'espinosa', típica de la zona i que mengen crua amb un raig d’oli. L’oli també és molt bo i molt diferent del de la península. Té un punt més àcid però deliciós. La carxofa també la preparen amb botarga, ous del peix de llissa o de tonyina; un dels plats més típics de Sardenya.

​

Preparau la pasteta amb els ous, una pessigada de sal fina, la pòllina i la llet, manejant bé amb una forqueta i fent atenció que no se formin pilotxes i que no sigui massa líquida. Netejau la carxofa traient-ne les fulles externes i tallant-ne les puntes amb les espines, i tallau-la a fites fines. Aborrau les fites de carxofa, una a la volta, en la pasteta, i fregiu-les en oli bullint. Quan són cuites de totes dues les parts, desgotau-les de l’oli posant-les a damunt de paper de cuina. Los brinyols de carxofa se mengen calents.

Lo Menjar blanc és un dels dulcis més coneixuts a l’Alguer i és assai fàcil de fer. És una crema a base de llet, aromatitzada amb escorja de llimó, súcura i midó. Unes postres dolces, ràpides de preparar, refrescants i força lleugeres. La recepta més popular a Menorca és idèntica i també ha passat a ser molt popular al camp de Tarragona, a les Terres de l'Ebre i fins a la franja de Ponent.

 

L'origen d'aquesta recepta ens transporta a molt antic, receptes similars però amb altres noms sí que surten ja al De agricultura (segle II aC) de Marc Porci Cató Censorí i al Cibarium album (segle I dC) de Marc Gavi Apici. Als receptaris antics àrabs podem trobar receptes d'arròs amb llet i cremes d'arròs, però encara no de menjar blanc.

 

Per a preparar-lo rentau un llimó i tallau l’escorja a espiral, preferiblement en un únic bocí. En una olleta posau a calentar el litro de llet, amb la súcura i l’escorja de llimó. De part, en una escudella, desquallau lo midó amb el resto de la llet, fent atenció que no se formin pilotxes. Quan la llet està per bullir adjuniu lo midó i manejau bé amb una cullera de taula. Deixau bullir per dos o tres minuts, sempre manejant, fins a quan no té la justa consistència. Quan és prompt, traieu-ne l’escorja de llimó, posau’l en escudelletes i deixau’l refredar. Opcionalment, alguns algueresos el serveixen amb una galeta a sobre. Per llepar-se els dits!

clòtxina jócula petxina   f. Mol·lusc de diferents espècies de lamel·libranquis, i especialment la closca d'aquests animals.

clòtxina  ètim: derivat de 'clotxa'

extensió:  cat. oc.: valencià

jócula  ètim: del lugodorès i sassarès cioccula, del llatí *clocculam

extensió:  cat. or.: alguerès

petxina  ètim: segons Coromines, pres del cast. pechina, dim. de l'equivalent peche, llatí pecten 'pinta'

extensió:  general (excepte l'alguerès)

bottom of page