La verdura no té cap complicació, tret de la carxofa que cal fer a darrera hora. Després de llevar-los les fulles de fora i tallar les puntes, fem vuit trossets per carxofa i ho posem dins un recipient amb aigua i unes fulles de julivert o una llima escorreguda perquè no s’oxiden i ennegrisquen la paella. La pebrera la tallem a la llarga per fer-ne vuit llesquetes o trossos llargs.
 

La paella feta amb llenya té dos o tres condicionants que la fan més difícil que la de gas. Amb tot, ens arrisquem. Encenem el foc amb llenya menuda, ramulla, i deixem dues o tres ascles per assegurar-nos un foc més constant després. Damunt els ferros (trespeus) posem el paelló de ferro (no de porcel·lana, que va millor amb el gas i és més fàcil d’escurar) i tirem un bon raig d’oli d’oliva verge que cobrisca la part central del paelló fins que només resten quatre dits per tocar les vores. A les vores els tirem un grapat de sal i, en aquesta primera part, fem que el foc només creme la part central (fàcil amb el gas).

Al mig aboquem els talls de pebrera roja. Unes voltetes i cap a les vores, escorrem, ara, la carxofa mentre es fan les bajoquetes al mig del paelló. Dues voltetes i les desplacem cap a les vores, amb la carn. Afegim la carxofa i treiem la pebrera, que abocarem quan ja l’arròs està quasi fet. Ara els bajocons tendres o o escorreguts (si són secs) després de bollir-los. Abans d’abocar la tomaca, revisem la quantitat d’oli que hi ha al paelló i, si ha crescut, apartem quatre cullers fins que tornen a quedar lliures quatre dits de les vores. Ara sí, aboquem la tomaca ratllada o trossejada i, després de sofregir-la al bell mig del paelló, la portem cap a les vores, amb la qual cosa amollarà si hi ha cap tram agarrat. Quan la tomaca s’ha incorporat amb la verdura i la trobem ben sofregida (no cremada) aboquem l’aigua; un pitxer primer. Moment bo per fer créixer el foc i posar branquetes més grosses amb remulla menuda que accelera el foc. Quan arranque el bull afegim un altre pitxer i així fins els claus de les vores. Ho deixem bollir un quart d’hora i afegim quatre pessics de sal (el tast successiu ens marcarà la quantitat).

​

Fem tast de sal i sabor i ‘corregim’, que diuen els cuiners de renom. Apartem quatre cullers de brou i afegim novament aigua. Després de bollir cinc minuts més afegim el safrà o colorant i deixem que baixe fins els claus. Amb el foc ben viu dibuixem un cavalló d’arròs i dos grapats als costats… Si fa no fa, haurem abocat un kilo d’arròs. El repartim i controlem com es va rebaixant el brou i coent l’arròs (sobre quinze minuts). Repartim els trossets de pebrera i deixem caure les fulletes d’herbassana o el romer. Amainem el foc deixant només la brasa i tastem si l’arròs és prop de coure’s. Millor si encara està un poc duret; el brou que hem apartat ens ajuda a corregir aquest moment final. El deixem acorar. Només si ens ha quedat encara duret posem una tapadora o un drap de cuina net… De vegades, es pot deixar acorar directament damunt la brasa i aconseguim una miqueta de socarradet… I bon profit!