top of page
farinada
farinada de repassos

Marina, Vinaròs

INGREDIENTS 

• 310 grams d'aigua 

• 160 grams d'oli d'oliva 

• 180 grams de sucre 

• 100 grams de llevat de forner 

• 125 grams de pasta mare (50 g d'aigua, 75 g de farina integral i 5 grams de llevat) 

• Farina integral (uns 800 grams) 

 

PER AL FARCIT 

• 100 grams de farina 

• 100 grams de sucre 

• 75 grams d'oli 

• 25 grams d'aigua 

• Canyella 

• 1 llima ratllada, al gust

paella.png
paella dels diumenges

Jesús, Almassora

INGREDIENTS 

• quarta i mitja de bajoques     

  (massa, desllavassen)
• 6 carxofes mitjanetes
• Mitja pebrera roja
• Un grapat de bajocons tendres

  (si no és temporada i són secs,

  cal posar-los a remulla dos dies

  abans o un dia i bollir-los uns

  vints minuts)
• Un pot de mig quilo de tomaca

   trossejada (no ‘triturada’) o 4

   tomaques madures per a
   ratllar.


ALTRES:
• unes fulletes d’herbassana o de romer
• 1kg d'arròs bomba
• sal i oli
• aigua
• safrà 
• llenya de taronger

  (de gruix variat)
• paelló de ferro

Originàriament era un recepta d'aprofitament, ja que s'elaborava amb la tercerilla, manera com s'anomenava el que quedava després de passar dues vegades pel sedàs el blat mòlt per fer farina. Per tant, la base era una part del gra de baixa qualitat que s'usava per engreixar els animals també, fer aquesta farinada, molt endolcida pel farciment. Era un producte molt energètic que la gent del camp s'emportava per berenar. Segur que també vos agradarà molt per al desdejuni.

​

La preparació d'aquest dolç requereix diversos passos i pot semblar molt complexa, però és més senzill del que puga paréixer a primera vista. Ans de posar-nos a fer les farinades pròpiament dites haurem de fer la pasta mare que ens cal. Necessitarem una mica de pasta mare, de la que es fa servir per fer el pa. La farem mesclant els tres ingredients (és bàsic que la farina siga integral) i ans d'usar-la la deixarem reposar tres hores perquè fermente i ens puga servir. Farem la pasta barrejant tots els ingredients menys la farina. Ho treballarem fins obtindre’n una pasta homogènia. Llavors, hi afegirem la farina integral a grapats i ho pastarem tot molt bé fins aconseguir una pasta elàstica, que no s'apegue a les mans. La dividirem en pastons (boles de pasta) de 300 grams i els estendrem amb el corró en una Ilanda untada amb oli d'oliva. Ara preparem el farcit fent un barreja de farina, sucre i canyella. És molt important que aquest farcit el posem dins de la pasta fent-hi forma de solc, ja que dins haurem d'afegir més ingredients, que després taparem amb la farina que hem deixat al costat del solc. Dins d'aquest solc mesclarem, i per aquest ordre, la llima ratllada, l'oli d'oliva i finalment l’aigua. Ara, estirarem el primer bloc de pasta i hi incorporarem el farcit. Cobrirem la base i el farcit amb l’altre bloc de pasta, també estirada i el tancarem pels costats de manera que quede una coca compacta. Untarem la llanda amb mantega perquè no s’enganxe al forn i la courem una mitja horeta al forn preescalfat a 180 °C perquè quede cuita per fora però humida per dins.

La verdura no té cap complicació, tret de la carxofa que cal fer a darrera hora. Després de llevar-los les fulles de fora i tallar les puntes, fem vuit trossets per carxofa i ho posem dins un recipient amb aigua i unes fulles de julivert o una llima escorreguda perquè no s’oxiden i ennegrisquen la paella. La pebrera la tallem a la llarga per fer-ne vuit llesquetes o trossos llargs.
 

La paella feta amb llenya té dos o tres condicionants que la fan més difícil que la de gas. Amb tot, ens arrisquem. Encenem el foc amb llenya menuda, ramulla, i deixem dues o tres ascles per assegurar-nos un foc més constant després. Damunt els ferros (trespeus) posem el paelló de ferro (no de porcel·lana, que va millor amb el gas i és més fàcil d’escurar) i tirem un bon raig d’oli d’oliva verge que cobrisca la part central del paelló fins que només resten quatre dits per tocar les vores. A les vores els tirem un grapat de sal i, en aquesta primera part, fem que el foc només creme la part central (fàcil amb el gas).

 

Al mig aboquem els talls de pebrera roja. Unes voltetes i cap a les vores, escorrem, ara, la carxofa mentre es fan les bajoquetes al mig del paelló. Dues voltetes i les desplacem cap a les vores, amb la carn. Afegim la carxofa i treiem la pebrera, que abocarem quan ja l’arròs està quasi fet. Ara els bajocons tendres o o escorreguts (si són secs) després de bollir-los. Abans d’abocar la tomaca, revisem la quantitat d’oli que hi ha al paelló i, si ha crescut, apartem quatre cullers fins que tornen a quedar lliures quatre dits de les vores. Ara sí, aboquem la tomaca ratllada o trossejada i, després de sofregir-la al bell mig del paelló, la portem cap a les vores, amb la qual cosa amollarà si hi ha cap tram agarrat. Quan la tomaca s’ha incorporat amb la verdura i la trobem ben sofregida (no cremada) aboquem l’aigua; un pitxer primer. Moment bo per fer créixer el foc i posar branquetes més grosses amb remulla menuda que accelera el foc. Quan arranque el bull afegim un altre pitxer i així fins els claus de les vores. Ho deixem bollir un quart d’hora i afegim quatre pessics de sal (el tast successiu ens marcarà la quantitat).

​

Fem tast de sal i sabor i ‘corregim’, que diuen els cuiners de renom. Apartem quatre cullers de brou i afegim novament aigua. Després de bollir cinc minuts més afegim el safrà o colorant i deixem que baixe fins els claus. Amb el foc ben viu dibuixem un cavalló d’arròs i dos grapats als costats… Si fa no fa, haurem abocat un kilo d’arròs. El repartim i controlem com es va rebaixant el brou i coent l’arròs (sobre quinze minuts). Repartim els trossets de pebrera i deixem caure les fulletes d’herbassana o el romer. Amainem el foc deixant només la brasa i tastem si l’arròs és prop de coure’s. Millor si encara està un poc duret; el brou que hem apartat ens ajuda a corregir aquest moment final. El deixem acorar. Només si ens ha quedat encara duret posem una tapadora o un drap de cuina net… De vegades, es pot deixar acorar directament damunt la brasa i aconseguim una miqueta de socarradet… I bon profit!

aigua.png
aigua de València

Carme, Alacant

INGREDIENTS 

• Una ampolla de cava semi-sec

• Una copa de vodka
• Una copa de ginebra
• Un got de suc de taronja

• Sucre

L'aigua de València és un còctel a base de cava, suc de taronja, vodka i ginebra. Se sol servir en gerres i es beu en copes amples de còctel. És una beguda que ha esdevingut molt popular però la seua creació és recent: l'any 59 pel pintor Constante Gil. Un grup de bascons que freqüentaven la seua cerveseria demanaven aigua de Bilbao per a referir-se al millor escumós de la casa. Un dia van demanar alguna cosa nova al propietari i Gil els va sorprendre amb l'aigua de València. A partir dels anys setanta comença a conèixer-se en la nit valenciana.

​

Aquesta beguda se sol preparar en grans quantitats per a les festes del poble, ja que sol ser per a grups grans que volen fer-la durar el màxim possible. Es prepara amb la mescla d'una ampolla de cava semi-sec i una copa de vodka i ginebra amb un got de suc de taronja, s'hi afegix sucre al gust de cadascú i es deixa refrescar al frigorífic.

​

Veureu que queda molt dolç i refrescant. Esperem que vos agrade!

bottom of page